13

Un dia de la setmana pasada entràrem en un hotel del centre de Palma. L’inmoble, totalment reformat, és espectacular, respectuós amb l’entorn i elegant i sofisticat per dedins. Però, uf, una escena me pertorbà: Jaime Martínez, president del PP de Palma i, segurament, el pròxim candidat a la batlia de l’Ajuntament de Palma, compartia confidències amb Fulgencio Coll, militar retirat i regidor del partit d’extrema dreta a Palma.

Semblava un conciliàbul. Imagin la conversa. Jaime a Fulgencio: hay que elaborar estratategias conjuntas. Fulgencio a Jaime: sí, pensemos en un futuro próximo. La dreta i la dreta més extrema van de la mà i a la vista de tothom, sense complexes.
Margaliga Prohens, presidenta del PP balear, ha d’explicar si té projectes de futur amb aquest indigent intel·lectual que nom Jorge Campos i que és líder del partit d’extrema dreta a Balears. Ho dic perquè Pablo Casado, el president del PP, governa amb els d’extrema dreta en algunes CCAA. Casado vengué a Palma, acompanyat per Isabel Díaz Ayuso, per entronitzar a Margalida Prohens com a futura candidata a la presidència del Govern balear. Prohens ha assumit el discurs de l’altiplà peninsular. Vegin lo que digué: vamos a bajar todos los impuestos en esta comunidad autónoma. Això és populisme de saldo, la vella recepta neoliberal. És la forma més matussera d’estrenar-se com a presidenta del PP balear. No engani als votants, els impostos serveixen per finançar els serveis públics. Prohens venia a envigorir la política autonómica, però no té cap idea nova! Tot és vell i mal de coure en el PP balear.

Un exemple pràctic. Totes les persones tenim dret a ser ateses en condicions d’igualtat i equitat a la Sanitat pública. Crec en la grandesa de l’Estat del benestar i me n’orgulleix que l’Estat me protegesqui from womb to tomb, des del ventre matern fins a la tomba. Senyora Prohens, la salut no és un negoci. I vostès, els del PP, gestionen la salut com una empresa. Però, en aquest cas, les pèrdues no es comptabilitzen en €. Es consignen en vides humanes! Tanmateix, l’Estat del benestar vengué de la mà de la socialdemocràcia. Només el socialisme defensa la universalitat, gratuïtat i qualitat dels serveis públics.